Què és la la competència comunicativa?

Utilitzem la llengua d'una manera o altre depenent de la situació en la que ens trobem. Això és la competència comunicativa. Un clar exemple és quan aconseguim el nostre fi comunicatiu o el nostre objectiu.

El grau de competència té a veure amb l'eficàcia d'aconseguir el nostre objectiu.

Aquestes situacions comunicatives dependran del context cultural en el que ens trobem. Per tant, no voldrà dir el mateix un gest si el fem en una cultura o en una altre. 

Per ser eficaç, hem d'aprendre a desglossar els paràmetres.

Components de la Competència Comunicativa

Competència Lingüística o Gramatical

És la que fa referència al domini del codi lingüístic. S'ocupa de:

• Fonològic. És a dir, al fonema i al so

• Morfològic, llengües  romanes. 

• Sintàctic, en l'ordre d'allò dit

• Lèxic i semàntic, o sigui en les paraules.

Competència Sociolingüistica

Fa referència a les regles de la cultura en la que ens trobem. S'ocupa de:

• La situació en la que es troben els participants.

• Propòsit de la intervenció. Allò que vull aconseguir quan parli.

• Normes i convencions de la interacció: i he d'aixecar el braç, agrair el torn de paraula, o desitjar bon profit abans de començar a menjar. 

Competència Discursiva

És la que fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. És a dir, respondre a l'objectiu i no contradir-se. S'ocupa de:

• Cohesió de la forma. Segons allò escrit però sobretot a través dels connectors, marcadors discursius, etc.

• Coherència del significat

Competència Estratègica

Aquí és on trobem l’humor, el to, el domini del tema... És aquell valor afegit que fa que qui ens escolti gaudeixi d’allò que nosaltres estem dient.

Els bons comunicadors busquen estratègies per implorar com poden ser els sinònims, els exemples, les preguntes, els gestos...

També té a veure amb l’eficàcia de la comunicació i és aquí on intervenen les noves tecnologies. 

Amb un plantejament estratègic passem de ser bons a molt bons.

Parlem de... La llengua oral formal

Pot ser espontani però està preparat prèviament a través d’un guió, i aquest amb una pluja d’idees i amb la cerca d’informació.

Trobem moltes diferencies del escrit però el que més destaca és l’entonació o els exemples.

Cada vegada més, hi donem importància a aquesta manera de comunicar-se. Per això s’utilitza la llengua oral formal. Té característiques de totes dues. Així, varia molt principalment per la situació en la que ens trobem, es a dir, segons el context. Tindrem en compte les característiques de totes dues, escollirem les que més ens convingui. Són realitzacions diverses del mateix sistema.

Trets característics de la llengua oral formal

Trets contextuals

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar. El que és universal és el fet de comunicar, però el fet formal s’ha d’aprendre. Hi ha qui ho desenvolupa més obtenint estratègies. Això ha de ser com la llengua escrita, per tant s’hauria d’anivellar.

• Acústica, efímera i produïda en temps real. Pots estar preparat però en el moment d’expressar-los anem elaborant allò dit.

• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. L’espai entre interlocutors és el mateix i, per tant, permet interactuar. Així l’orador pot conduir la situació cap a allà on ell vulgui.

Trets textuals

• Formal i generalment monologada. La situació marca les convencions socials. S’allunya del col•loquial. Acostuma a haver-hi un sol comunicador i diferents persones que l’escolten.

• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat. Ho preparem però sempre deixem cert grau d’espontaneïtat.

• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. Sol ser molt repetitiva de la idea que volem transmetre. Nivells d’atenció a l’inici del 100% durant el discurs sol anar baixant fins un 70-50% i finalment al acabar torna al 100%. Si l’orador es dona compte d’això, ha de dir la idea al inici , anar-ne parlant i acabar dient de què has parlat. Tot això intervenint el to de veu, el volum, la disposició, etc. (Allò que són les paraules

Trets lingüístics

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Els que tenen a veure amb la veu. El ritme, el to, volum. Si el que sabem controlar ens assegura l’èxit o l’eficàcia de la comunicació.

• Ocurrència d’elements díctics, interrogacions, exclamacions interjeccions, anacoluts el•lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. Per molt pensat que sigui té les característiques de l’oral i pot anar variant. Els díctics varien segons el context de tu/ell/elles... ja que compartim espai i temps; és la utilització dels pronoms. Per aconseguir tornar a captar l’atenció s’utilitza les interrogacions, exclamacions o interjeccions. Els anacoluts són quan la primera part no concorda amb la primera.

• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Els usos de la “ela doble” o la “s sonora”. No ens podem permetre ser incorrectes en la fonètica, morfologia (he imprimit, per he imprès), la sintàctica (com es relaciones les paraules i explicar-los) i la semàntica. També diferenciar els dialectalismes. És producte de l’elaboració per part dels lingüistes. És la que es fa comprensible per a tots els parlants sense tindre en compte la seva situació geogràfica. Amb el català està principalment en la varietat central ja que és la que té un major nombre de parlants.

El model eficaç de comunicació respon a les característiques següents:

1. És planificada, de tema específic.

2. Monologada

3. Formal

4. Més informativa que interlocutora

Així que té un caràcter intermedi entre l’oral i l’escrit.

Presentem el nostre bon comunicador

El passat dimarts dia 17 de desembre vam realitzar l'ultima exposició d'aquest semestre, la del bon comunicador. 

Aquest treball era modular ja que és tant de GTIC com de COED. Així com que tenia tant pes en aquest modul els professors van decidir que fos un treball grupal. El meu grup estava format per la Noelia Montero, la Sandra Pujol, la Meritxell Rodríguez, l'Ainoa Sarroca, la Marina Vives i per mi.

El nostre treball, on seguíem a Antoni Bassas, va començar cap a principis del mes d'octubre i va durar ben bé fins el mateix dia de l'exposició. Per poder seguir-lo millor ens vam fixar en tots els mitjans que apareixia tant a xarxes socials, com Twitter o Facebook, amb publicacions al diari Ara, o les aparicions a televisió, concretament al programa Divendres de TV3.

Com que teniem molta informació i no volíem que es perdés cap petit detall, vam organitzar-lo en diferents plataformes com un propi blog o un google sites, en aquestes dues pàgines trobareu tota la informació de quin ha estat concretament el treball que nosaltres hem realitzat.

El darrer dia del treball, el de l'exposició, havíem de presentar tot allò que havíem fet en tan sols 4-5 minuts que en el nostre cas va estar presentat per la Marina Vives.

Ha estat un treball llarg i dur, però crec que totes estem molt contentes i satisfetes amb el resultat.

Res més, ens veiem a la propera!

L' educació en la comunicació audiovisual

Us heu preguntat mai la importància d'una bona educació en els mitjans audiovisuals i per tant en aprendre a ser un bon espectador? Doncs en això es va basar una classe de COED on a continuació trobareu tot allò que vaig creure era imprescindible del que dèiem.

La imatge té un codi universal. Però malgrat això no tothom ho veu de la mateixa manera. Hi ha elements en el llenguatge visual que pot ser no ens donem compte que hi són però aquests influeixen a l’hora de rebre la informació.

També no sempre veiem la realitat total sinó aquella de qui ens ho està mostrant.

Tant la família com l’escola es qui influeix de manera indirecta, encara que aquesta sigui negativa. També al educar a ser audiència influeixen totes dues parts.

Si com a mestres no intervenim a saber què son audiència, no els hi podrem donar una vesant positiva. La societat ha de saber que la televisió i altres mitjans també eduquen.

Tot allò audiovisual que ha estat posat a l’aula es fa com a complement a allò que ha dit el professor. Són maneres d’ensenyar diferents però que alhora causen efectes diferents.

Per tant, cal fer una alfabetització també audiovisual i digital.

Així, no és que les noves generacions siguin més aptes sinó que han nascut amb les noves tecnologies i se’ls fa més fàcil adaptar-se al canvi.

Fins aquí tot per avui, ens veiem en una altre entrada!

Parlem del procés de creació del text

Tothom al llarg de la seva vida haurà experimentat el procés de crear un text. Així doncs en una classe vam tracta d'això, de com crearlo perque sigui un bon text, es a dir, un text eficaç.

El procés de creació d’un text sorgeix al cervell, per tant és mental.

El conjunt de pensaments sobre el “com” s’elaboren protocols. Hi ha emissors experts i novells.

Els emissors experts serveixen un conjunt de passos i així el seu model és eficaç. No es tracta d’un procés lineal. És un model interactiu, tots els passos estan connectats.

La situació de comunicació és el que et fa crear la necessitat d’elaborar un missatge.

• Problema retòric: em genera un acte. Què parlaré? A qui va adreçat? Què em proposo?

• Tipus de text: com ho faré. Amb una carta, un poema, un vídeo, etc.

L’èxit de la meva comunicació serà haver-me plantejat tot això prèviament.

Així experimentem dos tipus de memòria la de curt termini que és la obtinguda en aquell mateix moment(és informació)  i la de llarg termini que és aquella que és el nostre propi coneixement, allò que entenem.

Aquesta és el que coneixem sobre el món, i és la que ens permet posar molts exemples.

Passos en el procés de creació d’un text

1. Planificació: coneixem a mi mateix i fins a on puc arribar, es a dir, m’organitzo.

2. Redactar: agafar tots els elements dels que disposo i organitzar-los.

3. Revisar: és comprovar si allò fet podrà funcionar i juntar la MCT/MLT, la planificació, etc.

El que millor serveix per obtenir èxit amb un text és revisar-lo per parcel·les. Tots els subprocessos són importants, però sobretot cal fer la revisió

Això és tot per ara, fins la següent!

Fem un recital de poesies

Al principi del semestre ja ens van dir que arribaria un dia en que tindríem que sortir a recitar una poesia i que aquesta ens la hauriem memoritzat, doncs el passat 29 de Novembre em va tocar a mi!

Per sort també ho podíem fer en parelles i ho vaig fer amb la Marina Vives, i dic per sort perquè just aquell dia estava afònica i no l'hagués pogut recitar sencera. El poema escollit és Espero sospito temo voldria de Pere Quart

Espero que no em miri, 

que no em vegi. 

Sospito que hi és sempre, 

que no falla, 

que em té fitxat, 

que no hi ha escapatòria. 

Temo que m´amenaci, 

que em renyi, 

que em castigui, 

o que m´espiï, 

i em segueixi.

Em desficien els misteris, 

els oracles, 

els enigmes, 

els dons, els privilegis, 

els èxtasis. 

Les cerimònies em desassosseguen: 

el culte, 

el núvol sacre.

I voldria sentir-lo i veure´l, 

parlar-hi, entendre´l, 

servir-lo com un home 

sempre.

Voldria que em prengués d´una vegada 

o que em mudés en fulla, 

en cosa pura, estúpida 

en pedra o aigua, 

en aire, en volva, 

en àtom, 

del seu total reialme.

Vull amor o repòs.

Espero que us hagi agradat el poema tant com ens va agradar a nosaltres dues.

Fins la pròxima

És el mateix escoltar que sentir?

Un dia en una classe de COED se’ns va presentar uns capítols extrets del llibre "L'art de saber escoltar" de Francesc Torralba , on el nostre en concret tractava de si era el mateix  sentir o escoltar. Desprès d’una lectura individual ho vam sintetitzar tot en aquest text que us deixo a continuació:

Després d’haver llegit aquest article “L’art de saber escoltar”, podem saber que escoltar i sentir són dues coses diferents.

Sentir, és un acte totalment involuntari. En canvi, escoltar és un acte totalment controlat. L’inconvenient d’aquest acte és que no podem garantir mai que serem escoltats, com tampoc podem garantir mai que escoltarem.

A l’hora d’escoltar, nosaltres podem decidir qui i què escoltem. Aquesta elecció, ve donada per un cert desig o una expectativa creada anteriorment, per tant, estem buscant una resposta a allò que volíem saber. A vegades, a l’hora de triar a qui escoltem, també ens condiciona una certa intuïció. Aquesta intuïció, és la que ens fa pensar que allò que anem a escoltar serà interessant per a nosaltres, però s’ha de tenir en compte, que sovint aquestes intuïcions són errònies. Aquests desitjos i intuïcions, freqüentment ens porten a escoltar grups de persones que pensen semblant a nosaltres, simplement, o perquè ens fa un cert respecte, o per por a estar amb gent que no comparteix la mateixa opinió que nosaltres. Però realment, quan aprenem, és quan ens ajuntem amb persones que no comparteixen la nostre opinió, perquè l’escolta, té com a objectiu aprendre coses de la persona que està parlant.

Un altre punt clau de l’article, són els motius pels quals una persona és lliure per escoltar-ho tot, amb això ens referim a què l’activitat d’escoltar no és gens fàcil, requerix un esforç i molta constància per poder-la realitzar. 

L’autor diu que mitjançant l’escola aprenem a parlar, però abans de parlar no ens haurien d’ensenyar a escoltar? Podríem dir que això és difícil d’ensenyar, ja que mai podem saber si quan demanem silenci a l’aula i obliguem a què ens escoltin, ells els infants, ens estaran escoltant per molt silenci que facin.

Espero que desprès d’aquest petit resum hagi quedat clara la diferencia entre tots dos i de què tractava aquest capítol.

Fins la propera!

Què és per a mi la poesia?

En una classe de COED vam definir que significava per a nosaltres la poesia, durant uns 10 minuts teniem que construir un dibuix o figura on expreses el que significava per a nosaltres i aquest va ser el meu resultat:

Ens veiem aviat!

Identitat i Territori: la nostra presentació

Quan vam començar el curs ja ens van avisar de que en el mòdul de “L’escola d’educació infantil”, on trobem les matèries de COED i de GTIC, tenia un treball que servia per totes dues. Aquest es tractava del treball d’Identitat i Territori. I això en què consisteix?

Doncs bé, havíem d’estar durant uns vuit o deu minuts exposant un tema per parelles i que totes dues tinguéssim en comú allò del que parlaríem.

La Meritxell Rodríguez i jo, desprès d'una bona estona parlant, vam decidir escollir aquest tema: el maltractament infantil. En el que coincidíem totes dues és que com a futures mestres no ens podíem tapar els ulls cap a aquest fet. Va donar la casualitat que ella ja havia realitzat el treball de recerca sobre aquest tema i que jo estic durant unes tardes a la setmana amb nens que estan en risc d’exclusió social, i que per tant, són els més vulnerables.

Desprès d’assajar molt i molt va arribar el dia que teníem que exposar. Vam intentar deixar els nervis de banda i fer-ho com millor podíem.

Aquí us deixo el Prezi que vam realitzar per tal d’acompanyar la nostra explicació.

Fins la propera!

Com parlar bé en públic

El llibre de Com parlar bé en públic, ha estat l'unic llibre de lectura obligatòria per a l'assignatura de COED i del qual jo he fet una sintèsi càpitol per capitol que el trobareu a continuació:

Com Parlar Be en Públic by silvia10rr

Espero que us serveixi d'ajuda tant com a mi per recordar les parts més essencials d'aquest llibre

Fins la propera!

Qui ets tu, Ainoa?

Un dels exercicis a realitzar a l'assignatura de COED era una redacció titulada Qui ets tu? En ella ens teniem que centrar en una persona de la classe i descriure qui era ella. En el meu cas vaig triar a l'Ainoa. És una de les persones amb les que millor em porto de la universitat, segurament perquè som molt iguals. Per fer aquest treball teníem que fer-ho en suport digital, una fotografia, i un text de 200 paraules parlant sobre aquella persona.

Personalment em va encantar l'experiència que vaig obtenir a través de fer aquest treball ja que vaig poder conèixer moltísimes coses més d'ella que segurament si no haguès fet el treball ni m'haurien passat per el cap. A continuació us deixo amb la foto que vaig triar per al treball.

Això és tot per avui, fins la pròxima!