Al principi del semestre ja ens van dir que arribaria un dia en que tindríem que sortir a recitar una poesia i que aquesta ens la hauriem memoritzat, doncs el passat 29 de Novembre em va tocar a mi!
Per sort també ho podíem fer en parelles i ho vaig fer amb la Marina Vives, i dic per sort perquè just aquell dia estava afònica i no l'hagués pogut recitar sencera. El poema escollit és Espero sospito temo voldria de Pere Quart
Espero que no em miri,
que no em vegi.
Sospito que hi és sempre,
que no falla,
que em té fitxat,
que no hi ha escapatòria.
Temo que m´amenaci,
que em renyi,
que em castigui,
o que m´espiï,
i em segueixi.
Em desficien els misteris,
els oracles,
els enigmes,
els dons, els privilegis,
els èxtasis.
Les cerimònies em desassosseguen:
el culte,
el núvol sacre.
I voldria sentir-lo i veure´l,
parlar-hi, entendre´l,
servir-lo com un home
sempre.
Voldria que em prengués d´una vegada
o que em mudés en fulla,
en cosa pura, estúpida
en pedra o aigua,
en aire, en volva,
en àtom,
del seu total reialme.
Vull amor o repòs.
Espero que us hagi agradat el poema tant com ens va agradar a nosaltres dues.
Fins la pròxima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada