Què és la la competència comunicativa?

Utilitzem la llengua d'una manera o altre depenent de la situació en la que ens trobem. Això és la competència comunicativa. Un clar exemple és quan aconseguim el nostre fi comunicatiu o el nostre objectiu.

El grau de competència té a veure amb l'eficàcia d'aconseguir el nostre objectiu.

Aquestes situacions comunicatives dependran del context cultural en el que ens trobem. Per tant, no voldrà dir el mateix un gest si el fem en una cultura o en una altre. 

Per ser eficaç, hem d'aprendre a desglossar els paràmetres.

Components de la Competència Comunicativa

Competència Lingüística o Gramatical

És la que fa referència al domini del codi lingüístic. S'ocupa de:

• Fonològic. És a dir, al fonema i al so

• Morfològic, llengües  romanes. 

• Sintàctic, en l'ordre d'allò dit

• Lèxic i semàntic, o sigui en les paraules.

Competència Sociolingüistica

Fa referència a les regles de la cultura en la que ens trobem. S'ocupa de:

• La situació en la que es troben els participants.

• Propòsit de la intervenció. Allò que vull aconseguir quan parli.

• Normes i convencions de la interacció: i he d'aixecar el braç, agrair el torn de paraula, o desitjar bon profit abans de començar a menjar. 

Competència Discursiva

És la que fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. És a dir, respondre a l'objectiu i no contradir-se. S'ocupa de:

• Cohesió de la forma. Segons allò escrit però sobretot a través dels connectors, marcadors discursius, etc.

• Coherència del significat

Competència Estratègica

Aquí és on trobem l’humor, el to, el domini del tema... És aquell valor afegit que fa que qui ens escolti gaudeixi d’allò que nosaltres estem dient.

Els bons comunicadors busquen estratègies per implorar com poden ser els sinònims, els exemples, les preguntes, els gestos...

També té a veure amb l’eficàcia de la comunicació i és aquí on intervenen les noves tecnologies. 

Amb un plantejament estratègic passem de ser bons a molt bons.

Parlem de... La llengua oral formal

Pot ser espontani però està preparat prèviament a través d’un guió, i aquest amb una pluja d’idees i amb la cerca d’informació.

Trobem moltes diferencies del escrit però el que més destaca és l’entonació o els exemples.

Cada vegada més, hi donem importància a aquesta manera de comunicar-se. Per això s’utilitza la llengua oral formal. Té característiques de totes dues. Així, varia molt principalment per la situació en la que ens trobem, es a dir, segons el context. Tindrem en compte les característiques de totes dues, escollirem les que més ens convingui. Són realitzacions diverses del mateix sistema.

Trets característics de la llengua oral formal

Trets contextuals

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar. El que és universal és el fet de comunicar, però el fet formal s’ha d’aprendre. Hi ha qui ho desenvolupa més obtenint estratègies. Això ha de ser com la llengua escrita, per tant s’hauria d’anivellar.

• Acústica, efímera i produïda en temps real. Pots estar preparat però en el moment d’expressar-los anem elaborant allò dit.

• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. L’espai entre interlocutors és el mateix i, per tant, permet interactuar. Així l’orador pot conduir la situació cap a allà on ell vulgui.

Trets textuals

• Formal i generalment monologada. La situació marca les convencions socials. S’allunya del col•loquial. Acostuma a haver-hi un sol comunicador i diferents persones que l’escolten.

• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat. Ho preparem però sempre deixem cert grau d’espontaneïtat.

• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. Sol ser molt repetitiva de la idea que volem transmetre. Nivells d’atenció a l’inici del 100% durant el discurs sol anar baixant fins un 70-50% i finalment al acabar torna al 100%. Si l’orador es dona compte d’això, ha de dir la idea al inici , anar-ne parlant i acabar dient de què has parlat. Tot això intervenint el to de veu, el volum, la disposició, etc. (Allò que són les paraules

Trets lingüístics

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Els que tenen a veure amb la veu. El ritme, el to, volum. Si el que sabem controlar ens assegura l’èxit o l’eficàcia de la comunicació.

• Ocurrència d’elements díctics, interrogacions, exclamacions interjeccions, anacoluts el•lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. Per molt pensat que sigui té les característiques de l’oral i pot anar variant. Els díctics varien segons el context de tu/ell/elles... ja que compartim espai i temps; és la utilització dels pronoms. Per aconseguir tornar a captar l’atenció s’utilitza les interrogacions, exclamacions o interjeccions. Els anacoluts són quan la primera part no concorda amb la primera.

• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Els usos de la “ela doble” o la “s sonora”. No ens podem permetre ser incorrectes en la fonètica, morfologia (he imprimit, per he imprès), la sintàctica (com es relaciones les paraules i explicar-los) i la semàntica. També diferenciar els dialectalismes. És producte de l’elaboració per part dels lingüistes. És la que es fa comprensible per a tots els parlants sense tindre en compte la seva situació geogràfica. Amb el català està principalment en la varietat central ja que és la que té un major nombre de parlants.

El model eficaç de comunicació respon a les característiques següents:

1. És planificada, de tema específic.

2. Monologada

3. Formal

4. Més informativa que interlocutora

Així que té un caràcter intermedi entre l’oral i l’escrit.

Presentem el nostre bon comunicador

El passat dimarts dia 17 de desembre vam realitzar l'ultima exposició d'aquest semestre, la del bon comunicador. 

Aquest treball era modular ja que és tant de GTIC com de COED. Així com que tenia tant pes en aquest modul els professors van decidir que fos un treball grupal. El meu grup estava format per la Noelia Montero, la Sandra Pujol, la Meritxell Rodríguez, l'Ainoa Sarroca, la Marina Vives i per mi.

El nostre treball, on seguíem a Antoni Bassas, va començar cap a principis del mes d'octubre i va durar ben bé fins el mateix dia de l'exposició. Per poder seguir-lo millor ens vam fixar en tots els mitjans que apareixia tant a xarxes socials, com Twitter o Facebook, amb publicacions al diari Ara, o les aparicions a televisió, concretament al programa Divendres de TV3.

Com que teniem molta informació i no volíem que es perdés cap petit detall, vam organitzar-lo en diferents plataformes com un propi blog o un google sites, en aquestes dues pàgines trobareu tota la informació de quin ha estat concretament el treball que nosaltres hem realitzat.

El darrer dia del treball, el de l'exposició, havíem de presentar tot allò que havíem fet en tan sols 4-5 minuts que en el nostre cas va estar presentat per la Marina Vives.

Ha estat un treball llarg i dur, però crec que totes estem molt contentes i satisfetes amb el resultat.

Res més, ens veiem a la propera!

Què són i perquè serveixen les etiquetes?

En la majoria dels blogs, trobem que cada entrada esta agrupada en unes paraules. Aquestes serveixen per trobar molt més fàcilment una entrada a través d'unes poques paraules o de tant sols una. Solen  aparèixer a un dels costats de la pàgina o al final de l’entrada i enllacen amb altres.

Aquestes faciliten la lectura d’un blog a qualsevol persona tan sigui el propietari com si és un visitant ja que pot accedir a allò que realment l’hi interessa o que simplement crida l’atenció. Aquest enllaç és on trobem totes les indicacions sobre com etiquetar d’una manera ràpida i senzilla a través de blogger.

I també hi ha tantes maneres de tindre les etiquetes ordenades en el blog com blogs que existeixen a continuació us deixo amb dos de ben diferents, la de la Marina Vives i la meva.

Fins aquí tot per avui, ens veiem en la següent entrada!

Editem fotografies d'una manera diferent

Normalment a l'hora d'editar fotografies sempre recorrem als mateixos programes que prèviament hem instal·lat al nostre ordinador, però i si les poguéssim editar sense la necessitat d’instal·lar res i que sigui directament de la xarxa?

això ho podem fer gràcies a pàgines com el Picmonkey on sense necessitat de tindre un compte podem editar les nostres imatges. Podem fer coses tan senzilles i a vegades necessàries com retallar o posar diferents efectes. El problema amb pàgines com aquesta és que en algun dels seus efectes surt la taca d'aigua característica de la pàgina web i per tant no la podem eliminar de la nostra imatge.

A continuació us deixo amb un exemple de com es pot editar posant-hi diferents efectes.

Ara ja sabeu com poder donar un toc diferent i original a les nostres fotografies, fins la següent!

Activitats culturals infantils. Anem a veure titelles!

El passat dimecres 6 de novembre, vaig tindre l'oportunitat d'assistir a un espectacle de titelles a la biblioteca municipal Andreu Nin - Gòtic. Era un espectacle que oferien de forma gratuïta cap als infants de més de quatre anys. Jo vaig anar-hi amb els nens amb els quals faig de voluntària al Centre Obert Compartir - Associació Gabella.

L'espectacle s'anomenava "La Lutier Harmonia" on a través d'un petit conte treballaven els diferents instruments de totes les famílies. Els nens s'ho van passa d'allò més bé, ja que la majoria sabien de què estaven parlant perquè ja ho havien treballat a les seves respectives aules.

Crec que és molt important que les institucions públiques potenciïn aquest tipus d'esdeveniments, ja que així poden arribar a tots els públics, fins i tot amb els que tenen menys recursos, com els infants als quals jo vaig acompanyar en aquesta petita aventura.

Això és tot per ara, fins a la següent!

L' educació en la comunicació audiovisual

Us heu preguntat mai la importància d'una bona educació en els mitjans audiovisuals i per tant en aprendre a ser un bon espectador? Doncs en això es va basar una classe de COED on a continuació trobareu tot allò que vaig creure era imprescindible del que dèiem.

La imatge té un codi universal. Però malgrat això no tothom ho veu de la mateixa manera. Hi ha elements en el llenguatge visual que pot ser no ens donem compte que hi són però aquests influeixen a l’hora de rebre la informació.

També no sempre veiem la realitat total sinó aquella de qui ens ho està mostrant.

Tant la família com l’escola es qui influeix de manera indirecta, encara que aquesta sigui negativa. També al educar a ser audiència influeixen totes dues parts.

Si com a mestres no intervenim a saber què son audiència, no els hi podrem donar una vesant positiva. La societat ha de saber que la televisió i altres mitjans també eduquen.

Tot allò audiovisual que ha estat posat a l’aula es fa com a complement a allò que ha dit el professor. Són maneres d’ensenyar diferents però que alhora causen efectes diferents.

Per tant, cal fer una alfabetització també audiovisual i digital.

Així, no és que les noves generacions siguin més aptes sinó que han nascut amb les noves tecnologies i se’ls fa més fàcil adaptar-se al canvi.

Fins aquí tot per avui, ens veiem en una altre entrada!