Un dia en una classe de COED se’ns va presentar uns capítols extrets del llibre "L'art de saber escoltar" de Francesc Torralba , on el nostre en concret tractava de si era el mateix sentir o escoltar. Desprès d’una lectura individual ho vam sintetitzar tot en aquest text que us deixo a continuació:
Després d’haver llegit aquest article “L’art de saber escoltar”, podem saber que escoltar i sentir són dues coses diferents.
Sentir, és un acte totalment involuntari. En canvi, escoltar és un acte totalment controlat. L’inconvenient d’aquest acte és que no podem garantir mai que serem escoltats, com tampoc podem garantir mai que escoltarem.
A l’hora d’escoltar, nosaltres podem decidir qui i què escoltem. Aquesta elecció, ve donada per un cert desig o una expectativa creada anteriorment, per tant, estem buscant una resposta a allò que volíem saber. A vegades, a l’hora de triar a qui escoltem, també ens condiciona una certa intuïció. Aquesta intuïció, és la que ens fa pensar que allò que anem a escoltar serà interessant per a nosaltres, però s’ha de tenir en compte, que sovint aquestes intuïcions són errònies. Aquests desitjos i intuïcions, freqüentment ens porten a escoltar grups de persones que pensen semblant a nosaltres, simplement, o perquè ens fa un cert respecte, o per por a estar amb gent que no comparteix la mateixa opinió que nosaltres. Però realment, quan aprenem, és quan ens ajuntem amb persones que no comparteixen la nostre opinió, perquè l’escolta, té com a objectiu aprendre coses de la persona que està parlant.
Un altre punt clau de l’article, són els motius pels quals una persona és lliure per escoltar-ho tot, amb això ens referim a què l’activitat d’escoltar no és gens fàcil, requerix un esforç i molta constància per poder-la realitzar.
L’autor diu que mitjançant l’escola aprenem a parlar, però abans de parlar no ens haurien d’ensenyar a escoltar? Podríem dir que això és difícil d’ensenyar, ja que mai podem saber si quan demanem silenci a l’aula i obliguem a què ens escoltin, ells els infants, ens estaran escoltant per molt silenci que facin.
Espero que desprès d’aquest petit resum hagi quedat clara la diferencia entre tots dos i de què tractava aquest capítol.
Fins la propera!
